7 de desembre de 2015 tgd

Morters al Museu

 

Al Museu de la Vida Rural, fins al 7 de febrer

El morter és una
peça comuna a totes les cultures del món. Tots els pobles han
desenvolupat, en els seus orígens, una tècnica semblant per xafar els
cereals i les llavors. Jules Verne ho explica molt bé per boca d’un dels seus personatges més misteriosos i entranyables, el Doctor Ox: ” qui primer va utilitzar dues pedres per moldre llavors, va inventar el
morter. Ni tan sols era un home, més aviat un ancestre comú de l’home i
del mico. Per tant no és en segles, sinó en mil·lennis, que caldria
xifrar l’existència del morter
“.

L’exposició Morters al Museu,
que es podrà veure a l’Espluga de Francolí fins al dia 7 de febrer,
proposa una aproximació des de tots els vessants a aquesta peça a partir
d’una vasta mostra dels morters que ha col·leccionat durant tota la
seva vida el senyor Jaume Culleré. La seva història, els seus usos, les seves tipologies, els materials amb què es construeixen…

L’exposició
Morters al Museu, col·lecció Jaume Culleré es divideix en els tres àmbits més representatius on es fa ús d’aquest
estri: la cuina, la indústria i la farmàcia. Partint d’aquesta base, a través dels morters es fa un recorregut per diferents cultures, materials, i conèixer el nom amb què es denomina el morter i
la seva inseparable mà. Se’n poden veure de pedra, de fusta, de bronze,
de porcellana, de vidre i de marbre.

Es presta especial
atenció als morters fets amb pedra de la Cinta (jaspi de Tortosa) i als
fets amb pedra de Santa Tecla (Tarragona). Els primers recullen el
testimoni de les pedreres romanes de l’antiga Dertosa (Tortosa) i ens
desvetllen la història d’aquest material, tan apreciat a Itàlia que té
un nom propi en aquesta llengua, broacatèllo di Spagna,
i que trobem a moltes esglésies barroques, des de la Capella de la
Cinta a Tortosa –d’aquí pren el nom la pedra– a la basílica del Pilar de
Saragossa o a Sant Pere del Vaticà. La pedra de Santa Tecla, per la
seva banda, extreta de les pedreres del Llorito
de Tarragona, és un marbre de color groc daurat, molt apreciat en època
romana per fer làpides epigràfiques, i principal material constructiu
de l’antiga Tarraco.

L’exposició ha estat dissenyada per TGD Comunicació i comissariada per Josep M Rovira i Valls.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

denememarsbahismarsbahismarsbahiscasibomjojobetjojobetmarsbahisjojobetjojobetdinamobet